dimarts, 16 de febrer de 2016

Josep López de Sagredo i Bru, cap del laboratori de Tècnica Policial de Catalunya durant la República.

Durant la segona república Catalunya va intentar, tot i les dificultats, ser capdavantera en molts aspectes, també en l’àmbit policial. Malgrat aquesta bona intenció la seguretat pública no va acabar de funcionar per culpa de no tenir un model ben definit, la tardança en el traspàs de competències, el breu període de temps que va durar, les mancances econòmiques, les crisis governamentals (fets d’octubre de 1934 i guerra civil), així com per la gran quantitat de cossos policials (Guàrdia Civil, Guàrdia d’Assalt, Mossos d’Esquadra, cos dels Carrabiners, Sometent, Miquelets, policia urbana, policia de trànsit, vigilants nocturns, vigilants de carreteres, serenos...) que en dificultaven la coordinació.

Una d’aquestes iniciatives modernitzadores va ser la creació del Gabinet d’identificació personal i el seu laboratori de Tècnica policial. El que avui coneixem com a policia científica o per la televisió com a CSI tot i que el nom correcte de la disciplina és criminalistica, que no s’ha de confondre amb la criminologia (la criminalistica és la ciència que davant un delicte estudia el com i el qui i la criminologia el perquè). De tota manera, com veurem tot seguit, el Gabinet d’identificació tractava les dues disciplines. 

El primer antecedent de laboratori de criminalistica a Barcelona es va crear el 1895 al Govern Civil. Era un gabinet antropomètric i fotogràfic amb finalitats identificadoresCal tenir present que la dactiloscòpia (empremtes dactilar) no es va usar a Espanya fins el 1911 i per tant fins llavors s’usaven els mètodes d’Alphonse Bertillon de medicions cranials per tal d’identificar els detinguts.

No hem pogut trobar la data de creació del laboratori de Tècnica policial ni si es va aprofitar algun organisme existent per fer-ho, si bé Manel Risques en el seu estudi Una reflexió sobre la policia durant la Segona República ens diu que el va crear Josep L. de Sagredo el 1932.

La primera citació que hem trobat relacionant Josep L. de Sagredo amb alguna cosa semblant és a la Vanguardia del 2 de setembre de 1934 on se’l nomena “jefe de negociado de identificación”. Curiosament dura poc ja que al DOGC trobem que és cessat del cos d’investigació i vigilància el dia 20 de setembre del mateix any. De tota manera no es deuria fer efectiu ja que tornem a trobar-lo referenciat el 6 de novembre processat pels fets del 6 d’octubre com a agent d’aquest cos.


El mateix any trobem citat el gabinet d’identificació personal en un manual policial escrit per Francesc de la Guardia Coca per la qual cosa sabem que el 1934 existia un grup de policia criminalistica que operava amb aquest nom. Podria ser que la seva creació fos del mateix any coincidint amb el traspàs dels serveis d'ordre públic de l’Estat a la Generalitat.

És molt possible que pels fets d’octubre de 1934 el laboratori policial -si existia- quedés desmantellat al passar de nou les competències d’ordre públic a l’estat central. De fet durant el període de l’anomenat Bienni negre no trobem cap referència a López de Sagredo ni al gabinet d’identificació personal.

Al llarg del 1936 reapareix L. de Sagredo donant classe als alumnes aspirants a policies sobre matèries relacionades amb la criminalistica i és el 24 de desembre que trobem a la Vanguardia que el dia anterior s’havia inaugurat el laboratori de Tècnica Policial de Catalunya capitanejat per Josep López de Sagredo. 

El laboratori de Tècnica Policial 
Segons aquest mateix diari el laboratori comptava amb el material de criminalistica més avançat de l’època situant-lo entre un dels millors d’Europa com eren: aparells fotogràfics que permetien fotografiar tots els detinguts i fer-ne fitxes, aparells de balística, antropometria, antropologia, criptografia, química, dactiloscòpia etc.

La seu del laboratori de Tècnica Policial era a l’edifici modernista anomenat casa Pere Company. Aquest immoble, obra de Puig i Cadafalch, avui en dia encara es conserva i està situat al carrer Casanova número 203 de Barcelona. Paral·lelament al laboratori en el mateix edifici hi van situar un museu de criminologia i armes.

Casa Pere Company
Pel que fa a les seves funcions més enllà de col·laborar amb la investigació de delictes també sabem per la premsa que durant la guerra civil el laboratori va donar suport en temes d’intel·ligència desxifrant criptogrames amb informació de l’enemic.

De Josep López de Sagredo malauradament en desconeixem la seva trajectòria personal i professional ja que és una figura que no ha estat estudiada i ni tan sols apareix a l’enciclopèdia catalana. Hem trobat algunes informacions que apunten a que abans de policia podria haver estat periodista. Per tant el que podem explicar-ne és el poc que hem anat trobant . Si que està clar que abans de crear el laboratori policial ja era un gran entès en la matèria i ho demostra el fet que va publicar nombrosos estudis relacionats amb la criminalistica tant abans com durant el seu càrrec: Dactiloscopia civil (1928),  Formalidades legales y consejos prácticos para la instrucción del atestado policíaco (possiblement el 1929), Dactiloscopia : sistema de identificación (1931), Identificación de los perros : Método de E. Goddefroy (1935), Instrucciones técnicas para la manipulación, embalaje y transporte de objetos conteniendo huellas digitales (1936), Conferències sobre Tècnica policial (1936), Nocions de dactiloscòpia (possiblement el 1937) i Tablas de dactilograma adaptadas al método de dactiloscopia (1937).


Per les obres que va escriure posteriorment, deduïm que López de Sagredo un cop finalitzada la guerra civil es va exiliar a Veneçuela i pel que sembla el laboratori de Tècnica Policial va funcionar durant tota la guerra o almenys així se’n desprèn pel títol d’un opuscle que va publicar a l’exili l’any 1959 titulat: Cuando yo era policía en Cataluña, durante la sublevación fascista, año 1936 al 1939, llibre que malauradament no hem pogut consultar i que segurament aporta dades interessants sobre la història del laboratori. A part d’aquest opuscle Sagredo va publicar a l’exili nombrosos llibres relacionats amb la cultura del seu país d’acollida i pel que sembla ja no es deuria dedicar més a la tasca d’investigació policial.


Fonts consultades:

La Vanguardia
Guardia Coca, Francesc. 1934. Formulari pràctic professional de la policia : indispensable als cossos d'investigació i vigilància, seguretat, Mossos d'Esquadra, Guàrdia Municipal, Guàrdia Urbana, etc. Barcelona. Llibreria Castells.
Ministerio del Interior. 2007. Policía científica: 100 años de ciencia al servicio de la Justicia. Bilbao. Composiciones Rali.
Risques, Manel. 2003. “Una reflexió sobre la policia durant la Segona República.” Revista Catalana de Seguretat Pública. Núm 12.
Ibáñez, José Luis "CSI en la Guerra Civil: el Laboratorio Criminalístico de Barcelona"  http://detectiveferrer.blogspot.com.es/2009/10/csi-en-la-guerra-civil-el-laboratorio.html