La reforma de la recollida d’escombraries del 1910

 L’ajuntament de Barcelona el 1910 es va plantejar reformar el sistema de recollida d’escombraries ja que fins llavors hi dedicava molts pocs recursos i majoritàriament anava a càrrec de persones particulars (pagesos, drapaires...), això feia que la ciutat estigués molt bruta. Dels diversos projectes presentats l'escollit fou el del català Juan Serra i Sulé*, que és també qui s'ocuparia d'explotar-lo.

 

La idea bàsica era crear un servei de recollida amb molt de personal i equipat amb carros i vehicles moderns per tal d'equiparar Barcelona a altres ciutats europees. Aquest pla incloïa construir un palau al passeig de Sant Joan (entre Còrsega i Rosselló) com a oficina central que disposaria de taller, quadres pels cavalls, veterinaris... i la construcció de diversos pavellons repartits per Barcelona. El disseny del palau anava a càrrec de l’arquitecte modernista Salvador Puiggrós.

"Disseny del palau de la neteja"

Pel que fa al tractament dels residus en un inici es va plantejar d’incinerar les escombraries un cop recollides  però ràpidament van rebre l’oposició dels sectors agrícoles del que ara es coneix com a àrea metropolitana de Barcelona i que en aquell temps eren zones rurals. El cas és que les restes orgàniques de la ciutat de Barcelona representaven una tercera part de tot l’adob usat per ells i per tant el necessitaven. A part d’això desfer-se de les cendres era complicat perquè no podien usar-se per a pràcticament res i per tant van decidir que vendrien els residus als pagesos. 

Tornant a la reforma, el primer que tractava era sobre el personal. S’introduïen importants mesures higièniques com era que vestissin un uniforme (de fet dos, un per si plovia) i que es canviessin de roba a l’inici de la seva jornada i en finalitzar-la. Això ho podrien fer al pavelló que els toqués on a més hi hauria dutxes per rentar-se cada dia. A més a més un cop acabat el torn l’uniforme seria rentat i desinfectat per a l’endemà.

  

Uniforme de dona                                                   Uniforme normal i de pluja

Les condicions per aquests treballadors eren les següents: Treballarien 8 hores diàries (cal tenir present que la jornada de 8 hores a nivell general es va implantar el 1919), tindrien un sou de 13 rals (excepte les dones i menors de 21 anys), disposarien d’una caixa d’invalidesa, tindrien la mateixa consideració que la guàrdia urbana pel que fa a compliment de les normes municipals, disposarien al palau de Passeig de Sant Joan d’una escola nocturna per formar els treballadors i perquè els seus fills estudiessin de forma gratuïta i finalment la ciutat es dividiria per zones i a cada zona tindrien un pavelló amb diversos serveis entre ells un menjador on anar a menjar durant els descansos.

D’aquests pavellons en sortiria cada dia a primera hora del matí el gruix dels escombriaires que recollirien la major part de la brossa dels carrers i els netejarien mitjançant vehicles amb dipòsits d’aigua. Entre les 7 i les 8 del matí la ciutat quedaria neta.

A les 8 els operaris d’aquest servei de batuda anirien a esmorzar mentre els del servei anomenat “repàs i recollida” s’ocuparien de mantenir la ciutat neta durant tot el dia amb petits vehicles i carretons.

Un cop esmorzats el gruix dels escombriaires es dedicaria llavors a la recollida a domicili. A les cases més brutes hi aniria una brigada especial que és la mateixa que faria la recollida en hospitals, aquests residus es posarien en pots especials i es durien directament al crematori. Una altra brigada especial s’ocuparia de la recollida d’animals morts per malalties per evitar així que fossin duts a escorxadors il·legals i es vengués la seva carn per al consum humà.

 Vehicle especial per a la recollida d'animals morts, la part inferior se separava per posar-hi l'animal

En aquella època hi havia 2000 femers/abocadors a Barcelona, la reforma volia fer que es passés de dos mil a només dos de grans i que estiguessin situats lluny de la ciutat, un a la banda del Besòs i l’altre del Llobregat. Aquests dos no serien simples abocadors sinó edificis de tria selectiva de les escombraries on es separaria el que serviria per fer adob i el que aniria al crematori situat a les mateixes instal·lacions. 

De la mateixa manera s’organitzaria una brigada encarregada del port i de la costa, dotada de barques i es prohibiria als treballadors del port llençar res al mar ja que fins llavors les carregues malmeses, restes i altra brutícia es llençava directament a l’aigua.

El que va arribar a desenvolupar-se de tot aquest pla és difícil de resseguir, el palau no es va construir però si que van funcionar alguns carros de neteja. De tota manera les condicions dels treballadors no deurien ser massa bones ja que al gener de 1911 ja hi va haver una gran vaga d’escombriaires que va fer que l’exèrcit es fes càrrec temporalment dels serveis de neteja. 

L'exèrcit fent-se càrrec de la recollida d'escombraries durant la vaga de 1911 (bcn.cat)

Sembla ser que no va ser fins l’arribada de la república que es van començar a organitzar uns serveis de neteja com Déu mana amb la creació de la Cooperativa d'Usuaris del servei de Neteja Pública Domiciliària de Barcelona (que és una de les empreses que avui en dia segueix oferint servei a la ciutat). Però és interessant veure que almenys a principis del segle XX hi va haver la intenció de crear uns serveis de neteja moderns que ens molts aspectes recorden als que tenim actualment a Barcelona.

Per acabar us deixo un recull de dibuixos dels vehicles que es volien adoptar, molts d'ells inventats a Barcelona

Vehicle multiusos (podia rentar, escombrar i/o recollir a voluntat)

 

                                                                          

  Alguns dels vehicles del servei de neteja

 Operaris en un dia de pluja amb l'uniforme coresponent netejant un carrer

Carretons del servei de "repàs i recollida"

Vehicles de recollida de residus especials en hospitals, els residus es dipositaven als contenidors

* Juan Serra y Sulé va escriure un informe el 1909 titulat Ante proyectos de abastos alimenticios y de limpieza pública y domiciliaria para la ciudad de Barcelona que si no era el que va presentar a l'ajuntament segurament era semblant. No l'hem consultat. També, segons hem trobat a la Vanguardia, l'Institut Agricola de Sant Isidre va fer un informe detallant aquest projecte però no n'hem trobat cap més referència.
 

Fonts consultades: El poble català, la Veu de Catalunya i la Vanguardia.