diumenge, 6 de desembre de 2015

Les tortures de Montjuïc el 1896

Abans de que prosseguiu en la lectura vull avisar-vos que aquesta entrada és una mica desagradable i que si sou sensibles millor no la llegiu.

El 7 de juny de 1896 va tenir lloc a Barcelona un atemptat anarquista contra una processó conegut com l'atemptat del carrer dels Canvis Nous que causà 12 morts i uns 35 ferits. L'atemptat va tenir una gran transcendència i conseqüències, la  més important la mort del president espanyol Antonio Cánovas del Castillo que es produí com a venjança pel tracte que van rebre les persones empresonades acusades d'haver-lo preparat. És un tema molt interessant però del qual s'ha escrit i publicat moltíssim per la qual cosa no m'hi estendré més. Del que jo us parlaré és de les tortures que van rebre els acusats pertanyents al famós procés de Montjuïc, ja que d'aquest tema no he vist que se'n parli enlloc.

Ramon Casas va pintar Sortida de la processó del Corpus de l'església de Santa Maria, l'esdeveniment immediatament anterior a l'atemptat
Narciso Portas (1861- 1934)
El procés de Montjuïc és el nom amb què es coneix el procés militar que va prosseguir l'atemptat. En un primer moment es van detenir 400 persones pertanyents a l'obrerisme català però van ser 87 els encausats que van ser finalment empresonats al castell de Montjuïc.
Òbviament tot el procés es va fer sense garanties jurídiques, i les proves es basaren en les declaracions dels principals implicats obtingudes mitjançant tortures dutes a terme per la Guàrdia Civil sota el comandament d'un tinent anomenat Narciso Portas.

Les tortures foren les següents:

En arribar els detinguts al castell van ser conduits als calabossos situats a sota el pati d'armes mentre anaven rebent fuetades. 
Se'ls va deixar allà 24 hores sense menjar i llavors se'ls va obligar a menjar un bacallà sec sense aigua. Durant l'interrogatori els van situar una ampolla d'aigua al davant seu de la que no podien beure si no donaven informació. Òbviament com que la majoria no tenia res que pogués ser d'interès no els donaven l'aigua i alguns llepaven la humitat de les parets per poder-se fer passar la set o es bevien la seva pròpia orina.

Com que amb el mètode de la set la guàrdia civil va veure que no obtenia prou informació van passar a mètodes més sofisticats. Un d'ells era la col·locació de canyes esberlades o cordes de guitarra als testicles dels presoners provocant-los talls i gran dolor. També mitjançant cigars els provocaven cremades al mateix indret.

Altres mètodes eren la crema de parts del cos mitjançant ferros roents, la separació de carn i ungla dels dits mitjançant canyetes o un mètode anomenat la mordassa que mitjançant una corda que els lligaven de la boca al clatell i als braços en cada moviment s'estrenyia més provocant un gran dolor a la boca.

Una altra tortura bocal era un aparell de tortura anomenat "el suplici del casco" que eren com uns ferros col·locats a la part superior i inferior dels llavis i que mitjançant el gir d'una maneta anava separant els llavis de les genives. 


Alguns van rebre tractes especials com el que reprodueixo a continuació:

A Joseph Thioulouse,que se negó á declarar en castellano por no conocer bastante al español, le bajaron al cero., mazmorra donde se llevaban á cabo las indagaciones.. Allí le desnudaron, le pusieron una mordaza de palo á manera de freno para que no gritase y le pegaron latigazos á todo vuelo hasta que... hubo aprendido el castellano...

El procés va acabar amb la pena de mort per 5 dels acusats i penes d'entre 10 i 20 anys per la resta. 63 dels acusats foren absolts però desterrats. Tots ells van sortir amb clares seqüeles de tortura, els que menys amb cicatrius per les fuetades o marques als canells per les manilles de llautó però altres amb òrgans mutilats, parts del cos cremades o trastocats mentalment.

Després de l’assassinat de Cánovas del Castillo per l’agost del 1897, Sagasta permeté la tornada dels desterrats i el setembre del mateix any un anarquista va intentar assassinar sense èxit el tinent Narciso Portas. El gener del 1901 es dictà l’indult dels empresonats.


Fonts consultades:

Full. Los torments de Montjuich. Antoni López editor. Any d'edició desconegut
Ramon Sempau. Los Victimarios.Barcelona. Garcia Manent Editores.1900
Viquipèdia catalana.  
Enciclopèdia Catalana.

2 comentaris:

  1. Magnífic! I una gran troballa els dibuixos que reprodueixen les tortures.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, un cop de sort, els dibuixos són d'un full de denuncia de l'època titulat Los torments de Montjuich.

      Elimina