dimecres, 4 de novembre de 2015

L'home salvatge que va fer estada a Barcelona l'any 1895



El 1985 a Barcelona hi va haver un gran rebombori per l’exhibició d’un ésser humà molt estrany, ja que era pelut com un ós, anomenat Rhama s’Ama. Segons deia el seu propietari, anomenat Mr. Dane, l’havien caçat en alguna zona muntanyosa de Kazakhstan o l’Himalaya feia dos anys i ell l’havia adquirit posteriorment. 

Aquesta és la descripció que en feia la Vanguardia: sus facciones son humanas, y aunque duras y con cierto sello de ferocidad, no resultan tan repulsivas como las de otros tipos de las razas inferiores, negra ó malaya. I seguia: Su cuerpo es recio, anchas las espaldas, cortas las piernas, y éstos y los brazos de una conformación regular y fornida. El amplio tórax, la espalda y el cuerpo todo, á excepción de los bíceps y las muñecas, vénse cubiertos de un pelo negro, tupido y cerdoso, que crece hacia arriba, como el de los jabalíes. La boca presenta labios gruesos, algo hocicudos, doblado hacia fuera y caido el inferior, y una doble hilera de dientes desiguales, que Rhama S'Ama deja ver, abriendo, á una señal imperativa, las mandíbulas. Llavors en feia una descripció de la seva alimentació: Esa extraña criatura, al decir de su empresario, no vive otra vida que la animal ó de nutrición. Su régimen alimenticio es exclusivamente vegetal: frutas, pulpas, raices. Repúgnanle y rechaza toda clase de carnes, manjares cocidos y condimentos. No prueba el pan, ni el vino ni licores. Finalment com tota bèstia evidentment no tenia sentiments: Sus funciones de relación son casi nulas. Su lenguaje se reduce á unos gritos inarticulados, especie de gruñidos semejantes á los de orangután y otros antropoideos. No experimenta, al parecer, más que sensaciones. Ningún rasgo ni vestigio de vida afectiva; ningún sentimiento. Es anafrodisíaco.

Rhama s’Ama va ser exhibit durant tot l’agost de 1895 a plaça Catalunya tot i que va començar una mica accidentat ja que segons el diari el Diluvio el primer dia d’instal·lar-lo va anar d’un pèl que mor cremat. A la nit mentre dormia a la seva gàbia situada dins un pavelló provisional instal·lat a la plaça es va calar foc al pavelló. Sortosament van apagar l’incendi ràpidament i no es va cremar ni un dels seus pèls.

La seva exhibició no va estar exempta de polèmica, per una banda hi havia persones que ho criticaven per la manca de moral de fer un espectacle com aquest. La Vanguardia va publicar nombroses cartes de lectors queixant-se com per exemple la d’un tal doctor Estrany que deia entre altres coses: Protesto, y conmigo estoy cierto que protestarán todas las personas que no tengan maleado el sentido moral, de que en una ciudad culta se dé en espectáculo ignominioso la sin rascón y la miseria intelectual de un hombre por más salvaje auténtico que sea.

Per altra banda hi havia els que van començar a dir que Rhama s’Ama era un farsant i evidentment d’altres que ho contradeien, tot plegat originant un bon grapat de cartes als principals diaris de Barcelona. També algunes publicacions humorístiques com la Tomasa o l’Esquella de la Torratxa en feien mofa dient per exemple que no calia anar a veure aquest salvatge ja que Rambla amunt y Rambla avall se’n vehuen cada dia o fent broma de que no era res més que un català normal i corrent més pelut del normal. També fou divertida una picabaralla entre el diari la Publicidad i el Correo Catalán (diari carlí) quan els primers van dir que Rhama s’Ama era Carles VII. 

 Un article divertit de l'Esquella de la Torratxa sobre Rhama s’Ama (cliqueu per ampliar-lo)
 
Finalment he trobat curiosa també una carta publicada en què s’explica un suposat procediment de crear homes salvatges “Consiste esa industria nada menos que en la fabricación de salvajes» por los chinos, y he aquí los medios de que se valen para ejercerla. Cuando roban un niño, ... , lo depellejan quitándole varios trozos de piel que substituyan con otros de perro ó de oso. Después le destruyen las cuerdas vocales para dejarle mudo; y anulado físicámente le idiotizan encerrándole durante algunos años entre cuatro paredes; sin luz ninguna ni de día ni de noche. Cuando aquél ser hállase bastante embrutecido, se le exhibe al público chino como un hombre de los bosques, lo cual produce siempre dinero. Es de advertir que los sacerdotes son allí partidarios de esta industria repugnante; mas, para descargo, bueno será agregar que cuando las autoridades logran sorprender á un fabricante de salvajes en flagrante delito de rapto ó despellejamiento, le someten á la tortura y después lo hacen decapitar.»

  
Malgrat les queixes i les mofes, Rhama s’Ama va ser exposat durant tot l’agost i després el van dur cap a Madrid on també el van exposar. No fou aquest l’últim cas de la Vanguardia promocionant personatges curiosos, per exemple el 1902 trobem al Cu-Cut la següent ressenya: No saben el nou fenomeno que'ns ha arribat? Donchs proporcioninse el numero de la Vanguardia (edicio de la tarde) corresponent al dilluns passat y a la primera plana hi trobaran un “article” en el que's parla de "una esbelta morena y de blanquisimo cutis." No hi ha com el diari deu Godó pera descubrir monstruositats aixís; anys enrera ja'ns va sorti ab aquell Rhama Shama que tenia més pel que tots els modernistas de Barcelona plegats y com si no'n tingués prou d'aquest important servey prestat a la ciència etnològica, ara'ns obsequia ab aquest altre exemplar raro de "morena de blanquisimo cutis." A no ser que sigui una manera paliada de dir que s'empolva...

 
La Vanguardia  va seguir promocionant persones d'alres indrets com a atraccions de circ durant anys


Fonts consultades:  La Vanguardia, la Publicidad, el Cu-Cut, L'esquella de la Torratxa, la Tomasa i El Diluvio

4 comentaris:

  1. Benvingut al club de les rareses barcelonines. No sé si ens coneixem, però jo estic fent recerca històrica de tots els fenòmens i barraques de fira que es van passejar per Barcelona durant el segle XIX i principis del segle XX, de la qual Rhama s’Ama n'és una de les estrelles i en tinc alguna informació més. El passat 19 d'octubre vaig fer una conferència en el Museu d'Història de Barcelona sobre el tema.

    No sé si tens intenció de continuar publicant històries com aquesta. Si de cas, abans de fer-ho escriu-me. És un material molt interessant i molt sensible que valdria la pena tractar-lo amb un objectiu més ambiciós que el de publicar-ho en un blog. Jo tinc la intenció de publicar un llibre amb tot el material que tinc recollit fins ara. Si vols col·laborar, parlem-ne. Et deixo el meu email: bereshit.bloc@gmail.com

    Una abraçada,

    Enric H. March

    ResponElimina