dimarts, 17 de novembre del 2015

Ruta pels vestigis dels catalans exiliats a Viena

Aquesta és d'aquelles entrades en què prevaldrà la màxima d'una imatge val més que mil paraules, més que res perquè sobre els exiliats catalans a Viena en finalitzar la guerra de successió n'han escrit grans experts com són l'Agustí Alcoberro i en Sebastià Sardiné. Per tant jo poca cosa podria aportar-hi. Com a resum per posar-vos en situació enganxo l'abstract d'un dels treballs de l'Alcoberro:

La derrota de Catalunya a la Guerra de Successió (1702-1715) va provocar l’exili d’entre vint-i-cinc mil i trenta mil persones. Aproximadament la meitat eren catalanes, i la resta s’havien refugiat al Principat provinents d’altres regnes hispànics. L’exili es desplaçà als territoris governats per l’emperador Carles VI (el Carles III dels cata-lans) i va ser especialment nombrós i actiu a Itàlia i a Viena. Entre els exiliats hi havia gent de totes les classes socials. Tanmateix,va ser especialment destacat el paper exercit per polítics, militars, eclesiàstics, juristes i intel·lectuals. L’exili disposà d’una institució de govern, el Consell d’Espanya, amb jurisdicció en tots els territoris italians annexats per Carles VI, i d’àmbits de sociabilitat propis, com l’Hospital d’Espanyols i el monestir de Montserrat, ambdós a Viena. El 1735 fundà la Nova Barcelona a l’actual Vojvodina (Sèrbia). Fins a la dècada de 1740 mantingué ben vius els trets d’identitat propis. Després, la mort sense descendència, el retorn o la dissolució en les societats d’acollida van anar desfent progressivament aquell col·lectiu humà.

El fet que ha motivat aquesta entrada és que fa un temps amb uns amics vam decidir anar a Viena i fer un recorregut pels llocs que tenen alguna referència amb l'exili. Com que és un tema que considero està poc explotat i no s'ha aprofitat el tricentenari per promocionar-lo, amb aquesta entrada us mostraré unes quantes fotografies del que hi vam veure. Crec que són elements prou interessants per ser publicats a la xarxa i que poden complementar la lectura dels estudis dels autors mencionats.

La primera foto que veureu a continuació correspon al Monestir de Montserrat que va ser fundat el 1639 però va tenir una gran revifalla amb l’arribada dels exiliats que el van millorar i redecorar. El carrer on es troba ubicat es diu Schwartzspanier Strasse que vol dir el carrer dels espanyols negres que és el nom amb què es coneixia als monjos benedictins montserratins.


Les següents fotografies són de l’Hospital d’Espanyols de Viena, i la seva església adjunta, dedicada a la Mare de Déu de la Mercè. La creació de l’hospital es va fer per dos necessitats. Per una banda, hi havia molts exiliats ferits o que arrossegaven malalties; que encara van créixer més, a causa de la Tercera Guerra Turca i d’altres empreses on participaren soldats hispànics. D’altra banda, les enormes diferències de llengua feien molt difícil que els pacients hispànics s’adrecessin a l’Hospital de Viena, de titularitat municipal. A l'interior a part de la imatge de la Mercè també n'hi ha una dedicada a Santa Eulàlia.





Aquestes corresponen a l'església dels Trinitaris Descalços (també coneguts com els espanyols blancs) i a la seva cripta, on hi ha enterrats exiliats d'origen noble o benestant. Malauradament tot i ser un lloc espectacular està en molt mal estat de conservació.


      




   



Les següents són de la cripta imperial de Viena, els sepulcres són interessants ja que tenen il·lustracions i inscripcions relacionades amb Barcelona fet que mostra la nostàlgia de Carles VI per la capital de Catalunya.
Sepulcre de Carles III (emperador Carles VI)
Sepuclre d'Elisabeth
 
Sepulcre de Josep I (germà de Carles VI)
Referència a Barcelona al sepulcre de Josep I
Finalment tot i que no té relació directa amb els catalans és interessant visitar el museu militar ja que hi ha exposat armament i diversos objectes usats durant la guerra de successió. Com a curiositat comentar que al museu també s'hi exposa el vehicle en el qual van disparar l'arxiduc Francesc Ferrant, fet que va desencadenar la primera Guerra Mundial.
 


La informació per redactar aquest escrit l'he extret del document l’exili de la guerra de successió de l'Agustí Alcoberro disponible clicant aquí


1 comentari:

  1. Molt bona feina! Resulta apassionant recórrer aquest vestigis de la nostra història i que són lluny del nostre abast. Sempre es té molt present, per exemple, l'exili republicà a Mèxic, però sovint oblidem la resta d'exilis produïts al llarg de la història. Alguna cosa s'ha fet sobre els jueus expulsats, però encara hi ha molt a fer, igual que amb els humanistes, els reformistes o els il·lustrats.

    ResponElimina